dilluns, 11 d’abril de 2016

6 MESOS i 20 DIES


18 de setembre de 2015, un dia molt assolellat, vent tèrmic, alguns pot ser heu oblidat aquell dia, però per mi va ser l’inici d’estar amb vosaltres, de passar 6 mesos i 20 dies aquí al vostre costat, d’aprendre a ser jo, de gaudir dels petits moments, aquells moments que no repetiran mai més perquè el seu moment s’ha acabat i era allà, en un punt i una hora precisa amb una gent genial.
Ara que estem als últims passos d’aquest curs i pensem que tot acaba aquí, a dins meu comença una revolució que no la puc expressar amb paraules.
Trobaré a faltar a tots aquells moments que vam passar junts i em costa creure que no ens veurem cada dia a les 8 del matí a la porta de l’institut. Però estic segura que algun dia us tornaré a veure vos gaudint de cada segon de la vostra vida.
Aquests 6 mesos i 20 dies han passat com un tancar i obrir els ulls. No puc creure que queden tan poc fins el final. No he pogut ser la millor amiga per vosaltres i us demano que em perdoneu. He canviat moltíssim, com molts de vosaltres, durant aquests mesos però jo he fet tard. Ara no sóc la mateixa persona que va venir el 18 de setembre a fer Caiac amb vosaltres. Aquí he aprés molt, fora dels estudis, a ser persona.
Dono les gràcies a tots vosaltres per ensenyar-me que la vida és passar t’ho bé cada segon i cada moment. Espero poder seguir aquest ritme durant tota la vida.
Cuideu-vos i seguiu sent persones impressionants, que el món necessita gent com vosaltres.
7 d’abril de 2016, fa sol però avui toca una mica de tramuntana i sento un nus a la panxa.


Text: Fatemeh Khalaj 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada