divendres, 23 d’octubre de 2015

Setmana castellera

Dilluns, 19 d'Octubre:
Dilluns vam començar la setmana anb el grup B. Van venir dos homes que es deien Toni i Ignasi, que pertanyen als Castells de Vilafranca i que van ensenyar-nos una mica com funciona aquesta tradició catalana. Actualment els de Vilafranca son la millor colla que hi ha. Els castells que fan poden arribar a ser de 10 pisos.
Ens van ensenyar com es aquesta passió que tenen, que es reuneixen més de mil persones per ajudar als castellers, que estàs en contacte amb gent que alomillor ni coneixes, que hi ha un silenci absolut quan començen a aixecar el castell... Tot es respecte, força de voluntat y ajut. I es un treball d'equip brutal, que si falla una persona, el castell es va cap a terra.
I nosaltres vam fer castells de 3 pisos com a màxim, i la experiència es que tens que estar en contacte tota l'estona amb les persones que tens al voltant, i que si treballes en equip es tot més fàcil i còmode. I que els castellers tenen aquesta passió i els que s’hi dediquen no guanyen diners, i ho fan per què els agrada i per què volen, i es impresionant l’esforç, la dedicació, la concentració que hi posen i el respecte que tenen.

Dimarts, 20 d'octubre:
Dimarts vam fer la sortida a Mare de Déu del Mont. Vam arribar a un poble molt petit, anomenat Beuda. Allà vam fer una cursa d'orientació, que van preparar en Toni i en Jordi abans de que arribessim nosaltres. Quan va acabar la cursa i vam tornar tots, vam fer la conclusió de la cursa, que va anar bè, i va servir per aprendre a orientar-nos amb el mapa i saber treballar i prendre decisions amb un company al costat.
Desprès d'això vam fer 2 grups i vam posar rumb cap al cim de la Mare de Déu del Mont. Era la primera muntanya que superava els 1000 metres que feiem amb el cicle, amb pujades i baixades amb força pendent. Vam tardar en arribar al cim unes dos hores i mitja aproximadament i allà hi había una escultura de Jacint Verdaguer, que va ser l'escritor d'un dels poemes més épics de la Renaixença Catalana. Aquest poema es deia "El Canigó" que el va escriure al 1886. I tambè vam menjar allà a dalt.
Aquesta excursió ha servit molt per veure i millorar la nostra capacitat física i psicològica a l'hora de pujar i tambè per coneixer millor la muntanya i al nostre cos com es comporta. I que el més important no es arribar el primer o l'últim a dalt, per què el cim només es la meitat del camí, el que es més important es arribar fins a dalt i sentir-se bé amb el que fas, que es el que t'agrada, que es per el que estas lluitant i per el que vols ser en un futur.

Dijous, 22 d'octubre:
Dijous vam sortir en bici i era la segona ruta guiada del trimestre. Vam anar per les muntanyes de Roses, on hi havien grans vistes sobre la badia, el far, castell de la trinitat, dolmens, el Pení... En aquesta ruta ja començaven el dolor a les cames, a veure la resistència de cada persona y la capacitat física y psicològica a les pujades, i la tècnica i la concentració a les baixades per corriols fàcils pero tècnics i llargs i per la carretera.
Vam fer uns vint quilòmetres aproximadament, un desnivell de casi mig quilòmetre i vam tardar unes dos hores i quart en fer la ruta.
I es que si no ens sacrifiquem per el que volem fer, que es el que es suposa que ens agrada no aconseguirem res, per què es millora dia a dia amb molt d'esforç, amb constància i sufriment.

Divendres, 23 d'octubre:
Divendres vam anar a la hípica i com sempre ens vam distribuir en 3 grups, on hi ha uns que netejen, uns altres que monten y els altres que fan teòria i anem rotant cada una hora i mitja.
Vam seguir practicant els diferents tipus de trots que es poden fer, a netejar les quadres y el cavall.


                                                                                                                            Text: Daniel Martínez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada