Guiatge a peu B: Ruta per la Jonquera.

Aquest dijous passat vam fer una ruta, molt ben pensada per als estudiants de CAFEMN, que la van preparar el grup del Gorka, Javi, Marc i Aitor.

Al matí vam quedar a les 9 davant de l’antiga guardia civil i ens vam equipar per fer la ruta amb els cascs que havia portat el Roger des de l’institut i les cordes que van portar els guies.

Allà mateix vam agafar un camí, que també es pot fer amb el cotxe, que ens ha portat fins uns corriols bastant macos i més diferent dels que havíem fet fins ara, amb una vegetació molt alta i pedres gegants. Pujant tots aquests camins vam arribar al final del camí de mas Brugat. La vam deixar a la mà dreta i vam començar a pujar un altre corriol encara més interessant i més dens que els que havíem pujat fins ara. Hi havien llocs que si giraves i donaves un cop d’ull en rere podies gaudir de les vistes boniques d’aquest tros de terra, també he d’afegir si la boira et deixava!!!! Perquè aquell dia ens vam trobar amb uns núvols baixos i una boira que no ens deixava veure gaire bé!

Quan ja vam començar a baixar, dos dels guies van anar més endavant i ens van preparar les cordes per poder baixar algunes parts amb més seguretat. seguint el camí que ens indicava cap a salt de Fitó, hi vam arribar tots sense problemes.

Aquí ja vam començar baixar encara més amb les bones explicacions dels guies fins a Perthus. Una ciutat que ens van dir que és mitjà francesa i mitjà catalana! La veritat és que quan hi entres ho notes.

Des de darrere de Perthus vam pujar un corriol que ens va portava fins a FORT DE BELLEGARDE ,és una fortalesa al coll de Panissars, punt estratègic que separa el Vallespir de l'Alt Empordà, i que es va lliurar a França en el Tractat dels Pirineus, un cop acabada la Guerra dels Trenta Anys, construït el segle XIII. El vam podem veure molt poc per culpa de la boira que ens abraçava durant alguns moments de la ruta!

Baixant ara cap a Jonquera, abans de passar la frontera, vam visitar el cementiri dels militars morts en la segona guerra mundial i també vam poder veure les un hospital medieval en arruïnat. Aquí ja vam seguir una pista fins a arribar a Jonquera.

De part meva felicito a aquest grup i els dono les gràcies, perquè va ser tot molt bonic, vam poder gaudir de la ruta i vam utilitzar quasi tot el que hem aprés en aquets curs de CAFEMN.

Text i fotos: Fatemeh Khalajhedayati