divendres, 25 de març de 2016

A per la pròxima, més i millor!

Com cada any, tinc els nervis a flor de pell, preparant la cursa que per mi és la més important: Copa Catalana Internacional Banyoles. Ja era aquí. el diumenge 13 tant esperat durant molt temps. Portava un mes entrenant i seguint els entrenaments que em manava el meu entrenador. Ja eren les 6:30 del matí quan sonava el despertador. M’aixeco, em poso el maillot, esmorzo, carrego les coses al cotxe i cap a Banyoles... Arribem allà i com cada any amb els millors ciclistes. Els campions del món, d’espanya.. i nosaltres! Eren les 9:00, sentim que criden Scale Bikes que és el nom del meu equip i anem a fer la presentació. Pugem al podi, fem fotos de “postureo” i cap a fer rodillos. Ara sí, per fi les 9:15 hora de la sortida de les noies juniors. Primeres a la graella de sortida i darrera nostre totes les demés fieres. Ja estàvem allà, ja no hi havia marxa endarrera. Sento que diuen que falten 15 segons ,la gent crida, pica les balles, anima...poso en marxa el GPS i...... PIIIIIP!!, sona el xiulet de la sortida. Esprinto com mai, m’aixeco, canvio de pinyó per fer més força.. i en el moment de canviar de pinyó, la cadena de la bici es queda clavada i surto disparada cap endavant. M’aixeco i veig sang en el genoll i en el braç surto de la cursa. La gent em deia que havia de continuar que tenia tres voltes per recuperar, jo dic que no, que no em puc moure, que em fa molt de mal el genoll. De seguida venen els socorristes i metges de la cursa i se m’emporten amb l’ambulància per possible fractura de la ròtula del genoll . A l’hospital, plaques, cures i sort només va fer una gran cop al genoll. Dono les gràcies pel recolzament de les persones que em van ajudar en tot moment i a la meva família. La conclusió: Els nervis et poden fer passar una mala jugada com a mi! A per la pròxima, més i millor! 

Text: Mariona Costa Ribas.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada