dimarts, 15 de març de 2016

Ruta 2 dies BTT 2016 passada per aigua!!

DIA 1:


Primer dia. Després d’un cap de setmana de repòs i preparació per a la ruta, ja era el dia. A les 7:30 del matí ja començava a haver-hi gent al portal de l’institut, majoritàriament els forasters, ja que havíem de muntar bicicletes. Més tard, a les vuit, ja hi érem tots, el CAFEMN. Per començar, en David, conductor de la furgoneta de suport, carregava les bosses i maletes per a dur-les al campament mentre els professors ens explicaven el que faríem i com ho faríem. De seguit, algun professor ens interromp aquesta mena de “breafing” per a fer-nos veure que les bosses no cabien a la furgoneta. Per tant, havíem de buidar-les una mica. En un rogle que vam formar, tots vam obrir les bosses i el menys necessari ho vam deixar al barracó on normalment hi guardem les bicicletes. A la segona, ja encaixaven totes gràcies al tètris de nivell superior que en David va saber fer.

Acabem d’omplir aigües i ajustar bicis. Ja pugem a les bicis i comencem a escalfar al circuit. Es noten les vibrants emocions que transmet la gent tot just abans de començar el viatge. I els companys del grup A van intimidar-nos amb una “haka”.

Sortim, el principi del recorregut ja el coneixem d’altres rutes, passem la torre de Mornau per un paradisíac caminet i sortim a la carretera de l’hípica. Notem la presència dels Aiguamolls. Seguim i trobem l’església de Pedret, ja a territori poc trepitjat per a alguns. Continuem, el grup va bé, compacte, fins arribar a uns curiosos búnquers, construïts pels presos del règim franquista durant la caiguda de la SS. Curiosos perquè es van construir però mai es van fer servir. Anem avançant i apropant-nos a la serra de l’Albera. Entrem a una pista llarga on el grup es va separar de manera considerable, tot i això vam arreglar el problema. Arribem al monestir de Sant Quirze de Colera, un monestir gran, però deteriorat. Amb un restaurant al costat i vorejat per una riera, i si mirem més a munt, només veiem muntanyes. Estem a una petita vall. Aquí fem una parada prou llarga, mengem i ens trèiem roba, ja que ve una pujada interessant. Arranquem i només començar notem la pendent amb les cames. Al principi s’aguantava bé, però més endavant la cosa es complicava. La pujada es feia eterna, infernal, criminal. Cal dir també, que abans de començar la pujada els professors ens han informat de que qui acabés la pujada entre en Ruben i en Toni, continuarien pujant i baixarien un corriol, també interessant, complicadet. Jo vaig decidir continuar pujant al arribar al coll. Hi havie una pujadeta més i baixàvem a una mena de replà. Quan arribarem tots, vam baixar un coll i vam parar a una bassa, al moment seca. Ens vam fer quatre fotos i vam continuar pujant fins a arribar a l’últim cim del tram. Arribem tots a dalt i comencem a baixar el corriol. L’adrenalina corria per les venes al “surfejar” per sobre la pissarra que cobria el sòl. Alguna caigudeta d’algú i arribem tots avall. Fem quatre comentaris sobre el corriol i tornem a arrancar fins a una riera, on vam menjar fort i carregar aigua. Allà vam veure una tortuga, segurament l’autòctona de la zona, la Tortuga Mediterrànea. Tornem a posar en marxa els motors i comencem a pujar, i pujar, i pujar. Arribem a un collet on comencem a veure el sauló. Que ens intimidava ja que podem considerar-la arma blanca contra els ciclistes de BTT. Baixem una pista amb total precaució i seguretat per a evitar caigudes. Arribem a una sureda on ens expliquen sobre el suro. Seguim a munt, últim tram. Diria que bastant criminal encara que personalment em servia de motivació el fet d’apropar-nos al castell. Seguim amunt i arribem al castell, amb les cames adolorides. Un corriolet simpàtic culminava la ruta del primer dia portant-nos al forn de calç i la pineda on passaríem la nit.

Montem tendes i ens canviem tots la roba. Lubriquem, també les cadenes. I cada encarregat a la seva feina. Arriba la nit, una bonica posta de sol es contemplava donant-nos un “contra-llum” preciós perfilant el Castell de Requesens. Arribà l’hora de sopar, cap a les vuit. Tots menjàvem els macarrons i la carn que havien preparat els companys encarregats de cuinar que anteriorment havien treballat de valent per a servir-nos. Molt bo el sopar.


Ja sopats, els professors ens van donar un temps lliure. I al cap d’una estona vam reunir-nos al voltant del forn per a fer la cloenda. Al acabar, en Ruben ens va llegir un relat escrit per ell sobre una etapa de la seva vida, bastant emocionant. I per a concloure el dia, la Fate ens va explicar una mena de “paràbola” per a reflexionar i rumiar al personal. Un dia intens, però una experiència inoblidable.
DIA 2:
Segon dia. A les 7 del mati ens despertem, tenim dos hores abans de marxar, recollim el campament, ens canviem i pugem al refugi a esmorzar un cop hem fet totes aquestes coses indispensables per fer bé la ruta fem estiraments, acudits i escalfem.
Tot i que plou decidim arrancar cap a l’avió baixem per una pista trencada i remuntem fins un coll, allà parem per reagrupar el grup, pro es posa a ploure amb més intensitat, decideixen començar el descens per una pista plena de fang i sauló fins arribar a l’entrada d’ un corriol fàcil, una mica trencat però molt divertit, seguim la pista que ens porta a Sant Climent de Sescebes, alla parem a fer l’aperitiu.
Arranquem en direcció a Peralada per una carretera travessant Mollet de Peralada, a continuació agafem un camí que surt a Pedret i Marzà, seguim el camí que ens porta a Castelló, allà fem dos grups per anar per carretera i passem per sota la farinera anem en direcció a la hípica tot asfalt fins a arribar a roses.
Com no podia faltar ens fem una foto de grup, i anem a l’institut allà preparem entrepans, estenem les tendes i rentem les bicicletes.
Espero que tots hagi gaudit tan com jo.

Ens veiem en el camí?
Text: Eric Gratacós i Àlex Guia.

Fotos:   Fatemeh Khalajhedayati  i Cristina Pérez.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada