Nova promoció - Nou bloc!!!

Iniciem una nova aventura en un nou bloc:

http://cafemnilladerodes2016-2017.blogspot.com.es/

Matrícula curs 2016-2017

Període de matriculació: del 5 al 12 de juliol del 2016.

Reunió informativa nous alumnes CAFEMN 2016-2017

Data: 14 de juliol 2016.

Lloc: Institut Illa de Rodes.

Hora: 19h.

Examens extraordinaris

CALENDARI EXAMENS EXTRAORDINARIS

V RAID INTERCICLES JOVIAT MANRESA

El passat dijous i divendres es va disputar el Raid Intercicles al Joviat Manresa. Un total de 8 equips de dos alumnes de l'Institut Illa de Rodes van participar en el raid entre uns 8 instituts amb més de 160 participants. Els raiders van disputar diferentes disiciplines: btt-o, orientació a peu, ràpel, hípica, boulder, km vertical, tir amb arc i el desmadre race.

Una gran experiència que culmina un gran any formatiu! Felicitats a totes/s!!

FOTOS

CLASSIFICACIONS

Crèdit de síntesi produccions presenta:

CS 2016

DIA1

Primer dia. Són les 7:45 i tots estem a la porta de l'institut carregats amb bosses i la bici al costat. Els de logística comencen a organitzar les bosses. Un cop tenim totes les bosses ben ordenades anem a escalfar al circuit. Els professors ens fan fer una rotllana, es pot notar els nervis a flor de pell, ens expliquen que farem aquell dia. Abans d'arrencar sona la frase: Benvinguts al crèdit de síntesi; això em fa posar més nerviosa i emocionada, és l'ultima sortida que fem junts com a classe. Arrenquem amb les primeres pedalades i els primers metres fins a arribar a l'hípica on ensillem els cavalls. Un cop acabat els del primer grup de monta es posa el casc i comença la seva última sortida d'hípica, els altres arranquem amb BTT i ens trobem a Marzà, on es fa el primer canvi. Tornem a sortir sota el sol de l'Empordà fins a arribar a sota el pont de la carretera, al costat del riu on s'origina el tercer i últim canvi. Ens trobem tots a un camp al costat de Pont de Molins, on dinem al costat dels cavalls i mantenint conversacions sobre les anècdotes viscudes fins aquell moment. Comencem els guiatges que ens condueixen de Pont de Molins fins a Mare de Déu de la Salut passant per la meravellosa població de les Escaules amb bici. En una de les últimes pujades es va poder començar a veure el valor de l'empatia i motivació, ja que moltes persones ''fortes'' ajudaven a les persones que els hi costava. Un cop arribats a la zona de dormir, els professors ens fan una valoració de com ha anat el dia. Seguidament es reparteix el berenar, es munten tendes i la gent es canvia de roba perquè comença a fer fred. Sense adonar-nos compte ja és hora de sopar i gràcies a l'ajuda de tots podem gaudir d'un sopar ben bo. A les 11 tothom va a la seva tenda amb ganes de veure que els espera l'endemà. 

Text: Júlia Honrado.

DIA 2


Estem a dimarts, un dels dies més complexes ja que feiem casi tota la varietat d' activitats. Ens llevem i es l' hora de començar a recollir totes les coses per començar a esmorzar, un esmorzar una miqueta mal organitzat pero es va menjar be. Despres d' esmorzar, vam començar la primera ruta del dia a peu que sortia de la zona del campament i acabava a un tram del riu muga passant per castell de Santa Magdalena. Al arribar al riu Muga ens haviem de preparar el màxim ràpid possible per començar a anar amb kayac ja que aquell dia hi havia molt poca aigua. Personalment crec que els de SK KAYAK haurien d' haver anat a revisar la ruta el dia anterior ja que no hauriem tingut els problemes que vam tenir. Després de tot el tram que vam haver de fer amb el kayak a la mà vam entrar en el panta de Darnius el qual el vam haber d' atravessar sencer fent una parada entremig per canviar de kayac. Quan vam arribar a terra firme vam haver de preparar-nos per agafar les bicis i començar una de les rutes mes dificils fisicament personalment. Tot aquest tram que ens venia per davant era tot de pujada i la veritat es que el ritme que portavem era molt bo. Em va agradar molt el mètode que va utilitzar en Ruben per tal de que pujem mes facilment, consistia en pujar amb grups ja que aixi ens ajudariem els uns els altres per arribar bè i no pensar en tot lo que era aquella pujada. Finalment vam arribar a dalt, lloc on sopariem, i dormiriem.

Text: Narcís Bahí.

DIA 3

Dimecres dia 20/04/16 i tercer dia de crèdit de síntesis.  Ens despertem a les 7:00 del matí en el Refugi de les Salines. Avui ens toca anar fins a Capmany al mas d’ en Ruben. Comencem a plegar las tendes, preparar la roba de bicicleta i fent un bon esmorzar per agafar molta energia.

Comencerem un matí intens, amb dos guiatges a peu i on ens separem per grups. Un es el grup d´ en Gorka, Xaví Baz i Jeroni que guiant del refugi de les Salinas fins al Pic de les Salinas i tornant al lloc de sortida. L’ altre grup que és l’ Alex Garcia, Nasim i Eric Esparch pugen al Roc d’ en Fraussa i  el coll del Moixer i tornen al refugi.

Al nostre grup vam anar fins al pic de les Salinas, comencem pujant per corriols,  passem per dins de boscos on tot era una catifa de fulles, tenies que anar molt en compte per que relliscava molt. Vàrem fer una parada a un lloc que veies tota la serralada de l’Albera, era espectacular. Continuem pujant pel corriol, on ja veiem el Cim de les Salinas. Aquí vam fer una petita parada, on en Gorka ens va fer una explicació interessant de les Salinas.

Vam baixar directament cap al Refugi de les Salinas i agafem les bicis. Començaven a guiar el grup d’ en Marc Font,  Narcís, Kike i Arnau Bach fins a Santa Eugenia. Fem una parada al monument d’en Companys situat a la Vajol al costat de França i allà fem un berenar de galetes i sucs. Podíem triar si baixar per pista o per corriol, al nostre grup vam baixar per el corriol, on estava tot ple d’ esbarzer i ens vam esgarrinxar una mica les cames. El corriol estava molt brut de bardisses però ens ho vàrem passar molt bé. Ens tornàvem a trobar al final del corriol que és al Mas Llinars, on en Perpi va tornar a punxar per segona vegada.  Seguim la pista fins a Santa Eugènia va guiar l’ altre grup fins al Mas d’ en Ruben , que eren en Jordi Pérez, Jordi Perpinyà, Dani Martínez i Victor Yuste. La pujada de Canadal era infernal, on les cames feien figa, però després hi havia una baixada que ens recuperàvem.  El següent  corriol que ens trobem era més xungu i tenies que estar molt atent de no caure , era molt pedregós i havia moltes corbes,  però era molt més divertit. Va haver-hi un petit accident, on en Mikeas és va menjar el terra, però res, una mica de pelades. Els guies ens varen preparar un joc molt guay, al premi era una bossa de xuxes.  Consistia en als dos grups de classe elegir quatre companys on l’ altre grup de classe eliminava un. Tenia que córrer un corriol i després sumar als temps dels tres companys de cada classe i vam guanyar la nostra classe. Però al final va ser el premi per tots, xuxes. Molt i molt bones.

Des de allà  vam anar directament cap al Mas d’en Ruben, muntem les tendes i ens canviem de roba.  Nosaltres els de logística Fate, jo, Peter i Cristian vam començar a fer el sopar, tot va quedar riquíssim, vàrem fer arròs, botifarra, amanida i de postres una bona natilla, tothom va quedar tip com un rènec. Una mica de gresca i a dormir.

Text i fotos: Júlia Blanch.

DIA 4

Després d’una nit passada per aigua i amb una previsió de pluges hem hagut de caviar l’organització del dia. El pla original era anar de Capmany fins al Coll de Banyuls en BTT, un cop al coll de Banyuls, vestir-nos per caminar i anar caminant des del Coll de Banyuls fins al Camping de Colera. Degut al mal temps, vam anar des de Capmany fins a Espolla,passant per Sant Climent de Sacebes on varem aprofitar per fer els entrepans. Un cop a Espolla, vam agafar una pista de pujada fins Mas Patiràs i des d’allà vam baixar fins a la carretera de Colera per anar directament fins Camping. Semblava que ens esperava un camí molt complicat ja que el temps no acompanyava, però varem aconseguir fer una pinya entre tots i posar-li bona cara al mal temps. Cap a les 2:30 del migdia vam arribar i ens varem anar de caps cap a les dutxes d’aigua calenta, s’ha de dir que només arribar al camping el sol va sorgir de darrere de tots els núvols. A la nit vam gaudir d’un bon sopar (Cus cus fred i pollastre.)també d’un monòleg i de diferents improvisacions de rap.

Text: Àlex Garcia.

DIA 5

Ja portàvem tota la setmana com a nòmades esportistes. De Roses a Terrades, fins a les Salines i Capmany. Ens tocava fer l’últim tram, un tram mentalment molt dur. Portàvem un considerable cansament acumulat i el cos, físicament en recessió pels esforços realitzats.

Comencem el dia, ens despertem i alguns companys tenen la mala fortuna de tenir la roba molla. Preparem les bosses i partim, alguns cap al port i altres cap al GR-92 dirigint-se a Llançà. Els que anàvem al port, junts amb en Cassorran, passàvem pel costat d'un desguàs fins arribar on eren els Raqueros, concretament Raqueros i Sprinter (amb les veles més grans i un casc més hidrodinàmic). Ens vam presentar amb el monitor i vam fer un petit repàs sobre vents, rumbs i parts del vaixell. Hi havia poc vent, es notava la calma al cos, a la pell, una vegada en aigües obertes. Amb els companys comentàvem historietes sobre sortides que havíem fet durant el curs i la veritat, va ser prou distret amb el poc que hi havia a fer navegant. Fins i tot ens van haver de remolcar per a arribar a Llançà. Arribem a Llançà i anem on són les bicis. Fem entrepans i mengem, ens canviem i comencem a pensar en Roses. Encara que parem a menjar a Port de la Selva. És l'última part del crèdit, del curs, tot en bicicleta. Passem per una font a reomplir bidons i ens enfilem per una carretera transitada que ens durà al bonic camí de ronda cap a Port de la Selva. Preciós, les vistes, les cales amagades... El mar en definitiva, sempre m'ha agradat. Arribem on ens reunim a menjar l'àpat que podríem etiquetar com a dinar. Ara el que ve és pujada, noranta per cent pujada fins al Pla d'en Caussa. No es va fer molt pesada, però començava a notar emocions en els rostres dels companys. La gent se n'adonava que això s'acabava, però a l'arribar al Pla d'en Caussa, una mica més endavant, vam fer una parada, la cloenda. Amb vistes a la Badia de Roses i l'Empordà. On la gent es va emocionar de debò, pensar que faríem l'última baixada del Puig Alt junts. També mirar a la plana i veure tot el que havíem recorregut durant el curs.

Tot s'acaba, per desgràcia. Podria fer una metàfora dient que aquest curs ha sigut com una pel·lícula, per a alguns la millor pel·lícula que hagin vist mai, i estàs tant capficat en ella, que el final t'agafa per sorpresa, i quan s'acaba tens ganes de més. Ens trobem davant aquest gran abisme. Baixem a l'institut i els professors diuen les seves quatre paraules i acabem la jornada.

I ara, jo penso en tot el que he passat en aquesta vida, el que era i el que sóc ara. La transformació. I veig també, tot el que m'envolta a nivell social, sempre intentant canviar de perspectiva, veure les coses d'un altra manera per a entendre-les millor. El CAFEMN ha creat moltes amistats, i com a punt clau en aquestes, al acabar el curs estic segur de que molta gent es queda "surant en l'espai", a l'espera d'una nova aventura. Per això jo crec que hem de mirar avant.

Sempre avant.

Text: Alex Guia

FOTOS