Video 2 dies BTT by Fate

Ruta 2 dies BTT 2016 passada per aigua!!

DIA 1:

Primer dia. Després d’un cap de setmana de repòs i preparació per a la ruta, ja era el dia. A les 7:30 del matí ja començava a haver-hi gent al portal de l’institut, majoritàriament els forasters, ja que havíem de muntar bicicletes. Més tard, a les vuit, ja hi érem tots, el CAFEMN. Per començar, en David, conductor de la furgoneta de suport, carregava les bosses i maletes per a dur-les al campament mentre els professors ens explicaven el que faríem i com ho faríem. De seguit, algun professor ens interromp aquesta mena de “breafing” per a fer-nos veure que les bosses no cabien a la furgoneta. Per tant, havíem de buidar-les una mica. En un rogle que vam formar, tots vam obrir les bosses i el menys necessari ho vam deixar al barracó on normalment hi guardem les bicicletes. A la segona, ja encaixaven totes gràcies al tètris de nivell superior que en David va saber fer.

Acabem d’omplir aigües i ajustar bicis. Ja pugem a les bicis i comencem a escalfar al circuit. Es noten les vibrants emocions que transmet la gent tot just abans de començar el viatge. I els companys del grup A van intimidar-nos amb una “haka”.

Sortim, el principi del recorregut ja el coneixem d’altres rutes, passem la torre de Mornau per un paradisíac caminet i sortim a la carretera de l’hípica. Notem la presència dels Aiguamolls. Seguim i trobem l’església de Pedret, ja a territori poc trepitjat per a alguns. Continuem, el grup va bé, compacte, fins arribar a uns curiosos búnquers, construïts pels presos del règim franquista durant la caiguda de la SS. Curiosos perquè es van construir però mai es van fer servir. Anem avançant i apropant-nos a la serra de l’Albera. Entrem a una pista llarga on el grup es va separar de manera considerable, tot i això vam arreglar el problema. Arribem al monestir de Sant Quirze de Colera, un monestir gran, però deteriorat. Amb un restaurant al costat i vorejat per una riera, i si mirem més a munt, només veiem muntanyes. Estem a una petita vall. Aquí fem una parada prou llarga, mengem i ens trèiem roba, ja que ve una pujada interessant. Arranquem i només començar notem la pendent amb les cames. Al principi s’aguantava bé, però més endavant la cosa es complicava. La pujada es feia eterna, infernal, criminal. Cal dir també, que abans de començar la pujada els professors ens han informat de que qui acabés la pujada entre en Ruben i en Toni, continuarien pujant i baixarien un corriol, també interessant, complicadet. Jo vaig decidir continuar pujant al arribar al coll. Hi havie una pujadeta més i baixàvem a una mena de replà. Quan arribarem tots, vam baixar un coll i vam parar a una bassa, al moment seca. Ens vam fer quatre fotos i vam continuar pujant fins a arribar a l’últim cim del tram. Arribem tots a dalt i comencem a baixar el corriol. L’adrenalina corria per les venes al “surfejar” per sobre la pissarra que cobria el sòl. Alguna caigudeta d’algú i arribem tots avall. Fem quatre comentaris sobre el corriol i tornem a arrancar fins a una riera, on vam menjar fort i carregar aigua. Allà vam veure una tortuga, segurament l’autòctona de la zona, la Tortuga Mediterrànea. Tornem a posar en marxa els motors i comencem a pujar, i pujar, i pujar. Arribem a un collet on comencem a veure el sauló. Que ens intimidava ja que podem considerar-la arma blanca contra els ciclistes de BTT. Baixem una pista amb total precaució i seguretat per a evitar caigudes. Arribem a una sureda on ens expliquen sobre el suro. Seguim a munt, últim tram. Diria que bastant criminal encara que personalment em servia de motivació el fet d’apropar-nos al castell. Seguim amunt i arribem al castell, amb les cames adolorides. Un corriolet simpàtic culminava la ruta del primer dia portant-nos al forn de calç i la pineda on passaríem la nit.

Montem tendes i ens canviem tots la roba. Lubriquem, també les cadenes. I cada encarregat a la seva feina. Arriba la nit, una bonica posta de sol es contemplava donant-nos un “contra-llum” preciós perfilant el Castell de Requesens. Arribà l’hora de sopar, cap a les vuit. Tots menjàvem els macarrons i la carn que havien preparat els companys encarregats de cuinar que anteriorment havien treballat de valent per a servir-nos. Molt bo el sopar.

Ja sopats, els professors ens van donar un temps lliure. I al cap d’una estona vam reunir-nos al voltant del forn per a fer la cloenda. Al acabar, en Ruben ens va llegir un relat escrit per ell sobre una etapa de la seva vida, bastant emocionant. I per a concloure el dia, la Fate ens va explicar una mena de “paràbola” per a reflexionar i rumiar al personal. Un dia intens, però una experiència inoblidable.

DIA 2:

Segon dia. A les 7 del mati ens despertem, tenim dos hores abans de marxar, recollim el campament, ens canviem i pugem al refugi a esmorzar un cop hem fet totes aquestes coses indispensables per fer bé la ruta fem estiraments, acudits i escalfem.

Tot i que plou decidim arrancar cap a l’avió baixem per una pista trencada i remuntem fins un coll, allà parem per reagrupar el grup, pro es posa a ploure amb més intensitat, decideixen començar el descens per una pista plena de fang i sauló fins arribar a l’entrada d’ un corriol fàcil, una mica trencat però molt divertit, seguim la pista que ens porta a Sant Climent de Sescebes, alla parem a fer l’aperitiu.

Arranquem en direcció a Peralada per una carretera travessant Mollet de Peralada, a continuació agafem un camí que surt a Pedret i Marzà, seguim el camí que ens porta a Castelló, allà fem dos grups per anar per carretera i passem per sota la farinera anem en direcció a la hípica tot asfalt fins a arribar a roses.

Com no podia faltar ens fem una foto de grup, i anem a l’institut allà preparem entrepans, estenem les tendes i rentem les bicicletes.

Espero que tots hagi gaudit tan com jo.

Ens veiem en el camí?

Text: Eric Gratacós i Àlex Guia.

Fotos:   Fatemeh Khalajhedayati  i Cristina Pérez.

Guiatge BTT B: Cap de Creus Sud.

Dimarts 8 de març, vam fer la segona ruta que era de 36,79km amb un desnivell acumulat de 889m amb la dificultat de que hi va haver molt de vent. Vam començar la ruta des de l'institut, guiats per en Robert i en Coto, fins a Punta Falconera. Des de el Far fins a Punta Falconera van fer dos grups fent que cada un guiava a un grup ell sol. Van fer una conducció del grup perfecte ja que ajudaven als companys en les pujades, motivaven, van reparar ràpidament una averia que hi va haver, sabien que tenien que fer cada un i es complementaven molt be. L'única cosa que van tenir va ser que les explicacions eren una mica pobres. El següent grup eren en Jordi Perez i en Jordi Perpinyà que ens van guiar des de Punta Falconera fins a pla de la Figura. En un punt, en Ruben i en Toni van fer quedar-se a dos persones en un punt ja que el tros que venia era molt dur i era circular, van preferir que no fessin un sobre esforç. Van estar molt compenetrats entre si ja que si a un no li sortien les paraules l'altre l'ajudava, explicaven els trams molt detalladament i si veien que tenies algun problema et venien ràpidament a demanar que passava. Va ser un dels grups que més relaxat ha estat alhora d'explicar i de posar-se davant del grup. Les úniques coses que van tenir va ser que no van fomentar el treball en equip i les explicacions eren una mica pobres però el poc que deien era interessant. El grup d'en Kike i en Marc Font va començar a guiar des de pla de la Figura  fins al Puig Alt. Van tenir la dificultat que tenien una de les pujades més fortes. Van fer anar davant els que anaven més lents ja que la pujada era llarga però tot i així en Ruben i en Toni els van ajudar diguent que fomentessin el treball en parelles, fent que una persona forta anés amb una que li costava. Vam parar abaix del coll del Puig Alt ja que a causa del vent no hauríem pogut parar. L'única cosa va ser les explicacions i els moments de conduir en alguns trams el grup. L'últim grup era l'Alex, ja que en Jeroni no va poder venir per lesió. Va tenir un dels trossos més perillosos ja que era baixada per corriol i per pista. A causa del vent no va poder fer gaires explicacions però les poques que va fer van ser completes. Ens va advertir de com ens teniem que posar o que teniem que vigilar alhora de baixar per el corriol o per la pista En Ruben i en Toni el van ajudar fent de segon guia. Les úniques coses que va tenir van ser que no va deixar a una persona avisant d'una valla però tot i així ho va fer bé.

  Text i fotos: Júlia Honrado.

Powered by Wikiloc

Ruta 2 dies BTT 2016

Vídeo motivacional!!! Informació prèvia:

Powered by Wikiloc

Dia1

Powered by Wikiloc

Dia 2

Ruta2diesbtt2016 from tonimune

Video de la sortida a la neu

Vídeo by Pat Bros

4 dies a la neu

DIA 1
Arribada a l' institut per embarcar-nos en el viatge a la neu. Al arribar a l' institud vam tenir una mica de feina en posar tot el material a l' autobús pero ho vam fer i vam iniciar el nostre viatge. Al arribar alla, no vam anar directament a l' alberg, sino que vam anar directament a Font Romeu on fariem una de les activitats que vam fer durant aquells dies, l' esquí de fons. Un cop allà, ens vam donar tot el material necessari per a cadascú i ens van dur al costat de les pistes. Els monitors que ens guiaven ens van fer una gran explicació de tot el material, vam fer activitats de presentació i llavors vam començar a fer anar els esquís. Al posar-nos els esquís, ens va dir que fessim una serie d' activitats per veure el nivell que teniem i aplicar tot el que ens havien dit ells per així tot seguit anar a disfrutar al màxim aquella activitat. Desprès d' haver fet tot aixó vam anar a dinar en un petit local que ells tenien alla. Desprès de dinar vam iniciar una petita ruta amb els esquis per acabar l' activitat i iniciar el nostre viatge cap a l' alberg. Quan vam arribar allà, ens van dir les habitacions que hi havia i ens vam instal·lar per grups en cada habitació i, tot seguit ens vam posar a sopar. Desprès de sopar els professors en van deixar un temps lliure per anar a voltar per Llívia, i sobretot per anar a veure com jugava el Barça. A les 23:15 teniem que ser a l' alberg per descansar i esperar a l' endemà.

DIA 2
Al segon dia ens vam haver de llevar aviat per anar a esmorzar i a aprofitar l' activitat prevista per aquell dia. Desprès d' esmorzar, vam anar a Porté Puymorens per fer una serie d' activitats diferents. Allà cada professor ens va preparar una acivitat de la seva especialitat però adaptada en una zona nevada. En Toni ens va fer una activitat d' orientació a la neu en la que vam haver d' aprendre coses noves ja que allò era molt diferent a orientar-se en ambients sense neu, en Roger ens va fer una activitat d' organitzar ràpels a la neu amb diferents tècniques i material que un ràpel normal. En Francesc en va ensenyar els diferents tipus de material que hi ha per a desplaçar-se per la neu amb facilitat i també com crear una baixada per tal d' arribar més ràpidament abaix.
La Pat ens va ensenyar com s' havia d' utilizar un DVA en cas de que algun dia en passes qualsevol cosa amb una allau i finalment en Ruben ens va ensenyar diferents mètodes de supervivència en la muntanya en cas de que ens perdem. Aquest dia, al arribar a l' alberg vam sopar i ens vam posar a fer els teatres que cadascú havia portat preparats des de casa i, desprès cadascú va anar a la seva habitació per descansar.

DIA 3
Aquest dia va ser el dia mes dur dels quatre. Vam esmorzar com el primer dia i vam tornar a anar a Porté Puymorens per pujar el Pic de la Mina. Al arribar alla ens vam posar tot el material que necessitavem, les raquetes de neu. La pujada va ser una mica dura ja que al principi estava nevant i ple de boira però més endevant va parar de nevar. La veritat es que el fet de pujar un cim nevat es molt diferent a pujar-lo sense neu però aixó si, l' experienca d' haver fet tot aquell esforç per arribar allà es innolvidable, es una experiènica que no es pot explicar amb simples paraules, sino que només poden experimentar tots aquells que ho fan. La baixada va ser molt més agradable i fàcil per a tothom. Tot això ens va durar unes 7 hores. Per la tarda-vespre vam anar cap a l' alberg i ens van deixar un temps lliure, en el que alguns van aprofitar per practicar el minut de glòria que teniem que fer després de sopar.

DIA 4
Ùltim dia que estavem allà. Pel matí vam haver de fer totes les maletes per així ja tenir-les preparades per marxar. Desprès d' haver fet aixó i d' esmorzar vam iniciar el viatge cap a Les Angles, lloc on fariem l 'ùltima activitat ESQUÍ/SNOW. Quan vam arribar alla ens van dividir en diferents grups en el que es diferenciaven les activitats que feiem i el nivell que teniem. Jo vaig decidir fer snow així que explicare la meva experiència. Vam estar tot el matí aplicant la base del snow per la gent que no en sabia, practicant les diferents maneres que hi havia de girar, frenar etc. Els guies ens van dir que feiem tot allò per així aconseguir una bona base i poder-la aplicar per la tarda en la que vam començar a baixar pistes. Quan ja vam fer totes aquelles classes vam anar a dinar i just desprès de dinar ja ens vam posar a pistes per aplicar tot allò que havien après. La veritat es que va ser molt divertit. Al acabar vam anar cap a l' autobús i vam tornar a Llivia per a deixar tot el material llogat i recollir les nostres maletes. Tot seguit vam iniciar la tornada cap a casa.

OPINIÓ PERSONAL
La veritat es que per a mi ha sigut una experiència inolvidable, una experiencia especial ja que no es el mateix viure això sol o viure-la amb aquestes grans persones amb les que estic en aquest cicle. He conegut a gent molt gran i el fet de passar aquests moments amb ells es increíble. Moltes gràcies per aquesta gran experiència a tots.

Text i fotos: Narcís Bahí.

Powered by Wikiloc

Ruta amb raquetes al Pic de la Mina.

Guiatge en BTT A: Aiguamolls - Castelló d'Empúries - St. Pere Pescador.

Vam iniciar el dia amb un examen de medi natural sobre les previsions meteorològiques abans de sortir a fer una ruta anomenada “Ruta pels Aiguamolls”.

Primerament vam sortir del institut en bici i vam encarrilar per pistes de sorra fins arribar a la carretera que uneix Palau-Saverdera amb Castelló d'Empúries. Uns quants de nosaltres es van quedar per no portar la farmaciola o un candau al quadre de la bici ja que no es gens estètic per a treballar com a guia. Cal dir que al arribar a Castelló en Toni i en Rubén van donar-nos consells per veure com havien guiat i ara li tocava el torn a la Gio i la Maria.

Elles ens van explicar coses sobre Castelló de patrimoni com la catedral, la casa Gran situada prop del rec del molí, la farinera i una torreta per vigilar el pont molt graciosa perquè era rodona i alguns vam fer la conya dient que no havíem de netejar les cantonades. En general molt bones les explicacions i sobretot una bona idea entrar dins la catedral per veure la verge, els sants i Jesucrist penjat a la creu, s'hi respira una gran pau religiosa.

Més tard, al arribar al pont vell l'Arnau i en Narcís van començar el seu guiatge fent una presentació de 3 minuts com també ho van fer les noies. Tot seguit vam re-emprendre la marxa direcció Sant Pere Pescador per pistes en fila de dos. Van quedar-se en evidència davant del grup amb una equivocació en un tram però ens van conduir amb seguretat, jo m'hi vaig sentir còmode. Quan vam arribar al poble de Sant Pere Pescador en Narcís ens va fer una explicació força profunditzada sobre les pomes de la zona com per exemple la poma Golden.

Després de fer un mos vam ciclar fins al Fluvià per un corriol situat en la vertint nord del riu i van fer una explicació sobre unes aus que estaven situades en una zona restringida per l'home. Les aus que van explicar van ser les gavines i els corbs marins, habituals a la zona. Seguidament vam fer camí fins a la carretera Sant Peres Pescador – Castelló d'Empúries i, al ser un tram molt perillós, vam ciclar per la carretera fent dos grups on la Pat, en Toni i en Ruben van guiar fins a la hípica situada a la dreta de la carretera en un encreuament a la dreta on indica l'entrada als Aiguamolls de l'Empordà, concretament a “El Cortalet”. Allà vam fer el relleu de grups de guiatge amb en Miqueas i en Nassim.

Els darrers guies van dirigir-nos per una pista fins arribar a la Muga sense fer parades ni explicacions. Al arribar al riu vam creuar el pont de fusta i vam parar-nos en un parc d'Empuriabrava. Allà ens vam reagrupar i vam re-emprendre la marxa en dos grups per passar per la zona urbanitzada. Ens vam dirigir a la platja de la Rubina on allà la Maria va fer com escapar-se però en Nassim es va donar compte i li va captar l'atenció i preguntar a on es dirigia per a que tornés al grup. En canvi a la rubina jo em vaig quedar amb un mal sabor de boca per no explicar un dels centres d'oci més important de l'estiu de la comarca: el xiringuito de la Rubina.

Cal dir també que de la urbanització Empuriabrava no s'hi va explicar res, la qual cosa es un complex turístic molt important a nivell europeu pels seus canals d'aigua.

Finalment ens van guiar fins a Santa Margarita on allà els professors van demostrar-nos a tots com es guiava un grup. Al acabar vam fer un brífing amb a classe on van destacar la Maria i la Gio especialment pels coneixements sobre el patrimoni, l'Arnau i en Narcís pel guiatge rigorós, en Miqueas i en Nassim pel guiatge sense informació sobre els seus trams i l'Alejandro i en Jack per no haver sortit a guiar degut als candaus a les bicis.

Text: Cristian B. Pérez

Fotos: Víctor Yuste

Ruta 18/02/2016

Powered by Wikiloc